Enhorabona, Martin !

Aquest any sí que s’ha fet justícia a Hol·lywood i per fi s’ha premiat a un dels seus millors artesans. Martin Scorsese és un magnífic director de cinema, Prova d’això és que a les estadístiques i llistes que cada any elaboren els crítics de cinema de tot el mon, sempre hi ha alguna pel·lícula dirigida per ell, ja sigui “Taxi Driver”, ja sigui “Ragging bull”, tot i que jo personalment triaria “L’edat de l’inocència” i “L’última temptació de Crist).

Hi ha qui critica el seu cinema pel fet d’exposar de forma massa obvia la violència, d’altres es queixen de que les seves pel·lícules són massa llargues (a voltes no es poden explicar grans històries en tan sols 90 minuts) i d’altres acusen la seva obra de excés de misogínia, (cert que en molts casos dona la impressió que els personatges femenins els ha fet entrar amb calçador potser per imposició dels productors).

L'Obra de Scorsese no és perfecta (només fa falta veure “Gangs of New York”) però si te una capacitat visual i narrativa molt encomiable. Al llarg de la seva carrera ha realitzat remakes de pel·lícules i ha superat a les originals (vegis “Cape fear o la mateixa guanyadora de l’Óscar d’enguany), ha demostrat que ell pot amb qualsevol gènere sense perdre el seu toc personal, ja sigui comèdia, drama de costums, thriller, cinema policíac etc. Va filmar l’episodi inicial de “New York Stories” i es va menjar vius a dos dels millors directors de la seva generació: W.Allen i F.F.Coppola. Es va atrevir, tot i les fortes pressions, amb L’Ultima temptació de Crist i va filmar una obra mestra. Va voler reinventar el gènere musical dels anys 40 i 50 i poc li va faltar per aconseguir-ho. Ens va recuperar a un Paul Newman ja avi, i va aconseguir posar-lo tan en forma que li va obrir les portes de l’Óscar. Ell va ser qui ens va descobrir a en Robert de Niro, Harvey Keitel, Juliette Lewis, Maria Elizabet Mastrantonio, Joe Pesci.... Va demostrar que Sharon Stone pot ser una magnífica actriu quan està ben dirigida. , va filmar en blanc i negre tot i sabent que nedava a contracorrent i arriscant-se a perdre públic a les sales i va fer una pel·lícula sobre el mont de la boxa que no s’ha pogut superar mai, i quan va se li van inflar les pilotes de sentir dir que era un director d’actors, va fer un salt mortal i va adaptar un clàssic de la literatura nord-americana: L’edat de l’Inocència, No tan sols en va sortir molt ben parat a nivell de crítica i públic sinó que ens va regalar unes de les millors interpretacions de Michelle Pfeiffer (que seductora pot ser una dóna portant tanta roba al damunt !) i de Winonna Ryder (Quan manipuladora i depredadora pot ser una dóna amb cara d’àngel !!!) ....

Des d’aquí una menció especial a la seva habitual amiga i col·laboradora en el muntatge: Thelma Shomaker. Sense ella les pel·lícules de Scorsese no tindrien aquest aire frenètic ni aquest ritme que ja són habituals marques de fàbrica. Enhorabona, Martin !!.