Torna el feixisme (2)

Que els passa últimament als polonesos?

Per a ser sincer, em costa molt d’entendre com una societat que va lluitar contra l’opressió soviètica i va establir una política de lliure mercat gràcies a l’empenta d’un poble lluitador, ara sembla que giri l’esquena a una Europa que no tan sols l’admira per la valentia dels actes portats a terme cap a meitat dels anys vuitanta sinó que li obre els braços per a acollir-los com a un membre més de l’aliança.

Segons la meva opinió, els polonesos son una gent un tant trista i amb una mena de sentiment d’inferioritat respecte als seus veïns Europeus, la qual cosa no és d’estranyar si tenim en compte que estem parlant d’un poble que en aquest últim segle ha sofert més invasions, repressions, matances i moviments de fronteres que potser cap altre en tot el continent (sense comptar l'antiga Unió Soviètica). Imagino que els llargs i freds hiverns tampoc els ajuden massa a fomentar un esperit alegre (només cal que revisem l’obra d’alguns dels seus artistes més rellevants: Kieslowsky, Polansky, Chopin, Killar, Preisner... i ens adonarem immediatament que la malenconia i el pessimisme impregnen la majoria dels seus treballs).

Bé, però el motiu d’aquest escrit és per a expressar el meu estupor en agafar el diari aquest matí i llegir les declaracions d’en Roman Giertych (ministre d’educació i viceprimer ministre) fetes ahir mateix en un acte a favor dels els valors familiars, tot just un dia després que pels carrers de Varsòvia es manifestessin 5000 persones amb el lema de la “igualtat”, organitzada per col·lectius d’homosexuals, partits d’esquerra, ONG’s, i feministes.

El personatge en qüestió, en dirigir-se als (només 800) seguidors de la seva causa, va expressar: “Sóc aquí per a oposar-me als aconteixements d’ahir, quan pels carrers de la capital van manifestar-se pederastes fastigosos, molts d’ells arribats d’altres països amb el propòsit d’imposar-nos la seva propaganda homosexual”.

Posteriorment i suposo que com a excusa, va declarar que la seva lluita per a prohibir informació referent a l’homosexualitat a les escoles , es basa en un intent de protegir a la joventut, i que el motiu de la manifestació a favor dels valors failiars, no era carregar en contra dels homosexuals sinó per a promoure els valors cristians i a la discriminació en contra de les famílies nombroses (?)

Em sobta tan que una persona amb dues llicenciatures (per història i dret) del ram de lletres, no conegui la diferència entre un pederasta i un homosexual ! Però el que em sobta més, és que es tracta d’un home nascut al 1971, un home que en realitat quasi be no ha viscut els aconteixements sagnants i repressors de la seva pàtria i que en teoria no arrastra cap tipus de llastra traumàtica que el faci pensar de forma tan retrògrada i antiquada. De totes formes no deixa de ser curiós que el seu professor de biologia quan anava a l’institut, declarés fa poc que en Giertych ja qüestionava la validesa de la teoria de l’evolució.

Coneguda es la seva aversió cap a tot el que fa olor d’U.E, Cap a l’any 2003, abans del referèndum per l’entrada a la Unió, ja va fer campanya en contra, definint a Europa com a un “superestat socialista i centralista”).

Per a acabar d’arrodonir-ho, ha fet pública la petició d’abolir els drets culturals de la minoria germànica que resideix al país (recordem, que fins fa uns pocs anys, part de l’oest de l’actual Polònia pertanyia a Alemanya), i que estan reconeguts pel govern polonès...

Lo trist (i perillós) del cas, és l’exagerat fervor catòlic dels polonesos que donat el cas poden deixar-se portar per les seves lectures “literals” de les idees vaticanes i donar suport a les idees ultra-conservadores d’en Giertych.

Atenció a aquest home, que sospito que donarà molt que parlar en un futur immediat, i que directa o indirectament sembla que compti amb el recolzament dels germans Kaczynski (dos personatges, dels quals també es podria parlar hores i hores, sobretot del seu intent de restablir la pena de mort).

Per sort, el que fos President del País de 1995 a 2005 Aleksander Kwasniewski, ha fet pública la seva intenció de tornar a la política i sorprenentment comptarà amb el suport del seu antic rival Lech Walesa. Esperem que ambdós tinguin suficient força, empenta i bona sort (doncs el que s’ha de tenir, ja va quedar ben demostrat que ho tenien quan va fer falta) per a posar ordre a tot aquest caos fascitoide que sembla enverinar a un dels països més bonics del nord d’Europa: Una llàstima, una verdadera llàstima....